Entrevista a Valérie Bergeron, directora de MATERFAD, el Centre de materials de Barcelona, creat i impulsat pel Foment de les Arts i el Disseny (FAD), es dedica a la generació, transferència i divulgació de coneixements sobre materials innovadors. Actua com a observatori de futur realitzant recerca i vigilància tecnològica amb el punt de mira posat en la innovació, la sostenibilitat i la creativitat a través dels materials.

Què és i a què es dedica MATERFAD? 

Som un centre de materials creat pel FAD, el Foment dels Arts i el Disseny, una associació sense ànim de lucre que aquest any fa 120 anys i que agrupa dissenyadors de tots els camps del disseny, amb mil membres. Fa quinze anys vam entendre que els havíem de donar un servei que més enllà del que és la nostra institució és un servei que donem a prescriptors i empreses.

Concretament, la iniciativa ha estat pensar que els prescriptors no tenen sempre el temps ni la possibilitat de tenir tota la informació del que són els materials amb prestacions d’innovació i de singularitat, que els poden ser útils per als seus projectes. Aleshores el que fem és treballar per a ells en el sentit que tenim una vigilància tecnològica continuada a través de la qual anem buscant i localitzant proveïdors de materials i tecnologies arreu del món que creiem que són interessants. Són prescriptors que entenem que tenen molt a veure amb la introducció de la innovació a la creació d’espais i productes i per a qui aquests materials els poden aportar solucions.

Quina importància tenen per a vosaltres els materials?

Quan tenim localitzats els materials demanem tenir-ne les mostres físiques. Creiem que en aquest món on tot són imatges i connexions digitals convé no perdre de vista el coneixement físic de la matèria i de fet estem comprovant que hi ha una memòria important a partir de l’experiència que s’adquireix tenint entre mans els materials. Aquesta proximitat física amb la matèria es molt important per a nosaltres, i per això hem reunit 4.500 mostres, o més, que es poden tocar i descobrir al centre que tenim a Barcelona. 

A més, tenim accés a través d’una bases de dades amb informació relacionada amb el material i el proveïdor. Som un connecting centre, o lloc de connexió, que permet el més ràpidament possible que una empresa estigui en relació amb un proveïdor per treballar.

De quina necessitat va sorgir la creació del vostre centre? 

Fa quinze anys que ens inspirem en algunes pràctiques que s’havien posat en marxa a nivell internacional. No som el centre d’informació d’un sector concret, sinó que ens interessa representar tots els sectors econòmics i fomentar la transferència de coneixement d’un a l’altre, fet que genera innovació. Llavors només hi havia dos o tres centres coneguts arreu del món, a inicis dels 2000 només hi havia iniciatives als Estats Units, Holanda i França. Ens vam associar amb una iniciativa francesa per posar-nos en marxa i ràpidament vam veure que volíem que el nostre centre utilitzés el castellà com a idioma, perquè no existia. Això va ser un encert perquè va permetre tenir col·laboració amb països de parla castellana i fer un desenvolupament a nivell internacional amb associacions amb centres situats a l’Amèrica llatina i també a la península ibèrica.

Doneu molta importància a la innovació i la sostenibilitat. Quin pes tenen aquests eixos en la vostra metodologia de treball?

Quan ens vam posar en marxa el context no era el que és ara i era més complicat fer entendre què volíem aportar. Ara el context i la necessitat de reformar els materials i les tecnologies que utilitzem fan que la innovació hagi de ser sostenible, és una evidència. Nosaltres creiem que no hi ha bons i mals materials i tecnologies per a ser sostenible, sinó que té a veure en com els apliquem.

Ens hem d’informar sobre tot el recorregut que ha permès al material i la tecnologia d’existir, ens hem d’informar de quin serà l’impacte del disseny que se li aplicarà i quin serà el futur de la gestió d’aquest producte, dels materials que el componen i les tecnologies associades. La sostenibilitat és una inquietud, és voler fer les coses millor.

Tenim un director científic, Robert Thompson, que té una formació polifacètica que ajunta formació en enginyeria, en química, i en disseny i creiem que és important que la sostenibilitat sigui vista d’una manera positiva. Veiem sovint com en les empreses -i els alumnes, perquè fem formació a escoles i empreses- hi ha una espècie de bloqueig o paràlisi, i volem que es vegi de la manera més positiva possible per precisament fomentar una creativitat documentada. Estarem al costat seu per ajudar a documentar. Per a nosaltres és molt important fer un activisme versus sostenibilitat però positiva, sense quedar-nos estancats en pors.

Esteu ubicats al Disseny Hub Barcelona, on hi teniu un arxiu amb 4.500 mostres. Quina és la funció d’aquest espai? 

El Disseny Hub Barcelona és la seu de la nostra institució. Vam ser convidats per l’Ajuntament a ser un dels operadors d’aquest edifici, un lloc on la indústria creativa hi està molt representada. És una estratègia de pensar que les bones pràctiques en matèria de tria de materials i tecnologia el disseny és un vector de penetració i per això ens interessa estar localitzats aquí. És un lloc que està situat molt en connexió amb el centre de documentació del Museu del Disseny.

És curiós perquè nosaltres d’alguna manera documentem a través de la matèria i ells a través del llibre, però l’objectiu és semblant i està bé que siguem propers. Aquesta ubicació ens permet rebre el públic en general, però és cert que de moment i atesa la infraestructura i la manera d’acostar-se als materials ens dirigim  a un públic més preparat o expert.

Així els vostres eixos de treball són molts diversos. 

Nosaltres d’alguna manera fem tres activitats: generació de coneixement, detectant els materials i les tecnologies i organitzant-les perquè el coneixement sigui fàcilment abordable; transferència d’aquest coneixement a través de la formació que proposem a universitats i escoles -rebem unes 50 escoles i universitats a l’any, tant nacionals com internacionals- i finalment fem disseminació, a través d’exposicions, de jornades o de la participació a fòrums oberts, que és quan arribem a un públic més gran i menys expert.

Ens podeu posar exemples d’empreses que hagin fet recorregut de la mà de MATERFAD?

Hi ha una empresa que es diu Termix, que fabrica eines de perruqueria, i amb ells hem desenvolupat un raspall amb propietats específiques, funcionals, per arribar a un determinat resultat durant la pràctica de la perruqueria.

Després hem treballat amb Leroy Merlin per arribar a establir materials per al reg de les plantes. Amb Volkwsagen estem treballant la iniciativa carnet. També estem en contacte amb un gran grup internacional que s’ocupa d’indumentària en el camp de l’esport per a descobrir materials per a futurs calçats esportius.

Estem en contacte amb un grup del sector del luxe que treballa amb cuir per donar sortida a diferents recursos de la seva fabricació. I finalment també treballem amb startups per acompanyar-los en primícies, esbrinar la validesa de determinades estratègies i per donar-los idees per anar cap a materials.

A banda d’ajudar les empreses, també feu xarxa amb centres de recerca d’arreu del món per innovar al voltant dels materials. Com funciona aquesta xarxa i què us proporciona?

Això és súper important. El 2013 vam obtenir (la nostra institució era líder del projecte), el primer Creative Europe que treballava en l’àmbit del disseny. Havíem treballat en projectes per ajuntar el disseny i els materials avançats i ara hem acabat un projecte en la mateixa línia, un pas endavant més, que està liderat pel Politecnico de Milà. També teníem amb nosaltres la universitat KEA (Dinamarca) i també les universitats Alvar Aalto (Suècia) iel  Politecnico de Milà (Itàlia).

Cadascun de nosaltres treballàvem amb un grup de materials específics. En el nostre cas treballàvem amb la nanotecnologia, amb la universitat Tecnun de Navarra. A Suècia treballaven amb wood-based materials, a Copenhagen se centraven en residus i el Politecnico de Milà amb materials aplicables a indumentària.

L’objectiu era molt interessant i consistia en qüestionar la manera en què traspassem el coneixement dels materials de la universitat o els centres de recerca a les empreses. Això té veure amb un mecanisme molt important com és compartir un llenguatge i establir una metodologia perquè sovint observem que els centres d’investigació i les empreses tenen dificultats per a treballar junts.

Per a nosaltres és molt important i per això des del principi vam crear una xarxa internacional que tenim activa contínuament perquè ho considerem fonamental. És fonamental com treballen els que practiquen la nostra activitat: com avancen, què fan servir, què descobreixen.... 

Les empreses amb les que treballem estan a França, a Alemanya... I és interessant perquè busquem tenir col·laboradors i partners amb capacitat d’intervenir en aquests projectes internacionals i tirem d’aquesta xarxa internacional que hem anat consolidant i que no volem perdre de vista. Per això viatgem i anem a design weeks internacionals, a fires... Perquè és la manera de tenir viu el contacte.

Hi ha algun centre similar al vostre a nivell internacional?

Existeixen moltes materioteques, o biblioteques de materials, i està molt bé. El que passa que crec que cadascuna tenim la nostra manera de fer i en el nostre cas és gràcies al perfil polifacètic del director científic que tenim i al seu llenguatge per abordar la innovació, la materialitat i la situació de l’actualitat, del món, de la ciència i de l’art.

Aquesta manera d’ajuntar diferents àmbits es una especificitat nostra i ho veiem quan parlem amb els que tenen una activitat similar. Veiem que som singulars i ho veiem perquè ens busquen precisament per aquesta especificitat. Fa uns anys que ens estem interessant pel que anomenem materials tabú. Al showroom hem observat que es toquen amb alegria molts materials que són una mica perillosos, que hauríem de tocar amb atenció. I en canvi, tenim materials que són procedents del cos humà, com són els cabells humans, l’orina, la sang... materials que procedeixen de recursos que no són convencionals i és una pena perquè volem treballar per a donar-hi sortida. Creiem que hi ha una demografia creixent que no ens ha de fer por sinó que hem de considerar els nostres cossos com a proveïdors de materials interessants que no es tenen en compte. Per exemple els cabells poden substituir fibres sintètiques d’una manera interessant.

La nostra especificitat és parlar de materials que són comercialitzats però també dels que encara estan a la cuina i que tenen un potencial extraordinari que creiem que hem de treballar perquè es pugui desenvolupar.

On se situa Materfad a nivell internacional?

A la península ibèrica i als països de parla castellana som els més grans i els més antics. A nivell internacional no hi ha dubte que ens tenen en compte com a centre i per les nostres especificitats.

Creieu que aquest rol de fer xarxa que dueu a terme és també una de les raons de ser del Clúster MAV? Quina ha estat la vostra participació?

Nosaltres creiem que l’intercanvi, posar en comú el coneixement i comentar l’actualitat des de diferents punts de vista és molt important, és un factor de creixement evident i per això ens interessa el clúster de materials avançats.

Com a membre que sou de la junta directiva del Clúster MAV, quins són els reptes i objectius que en la vostra opinió hauria de tenir l’associació en els anys a venir?

L’objectiu més important és créixer en nombre. Quants més serem millor i més augmentarà la massa crítica. Abracem molts àmbits, perquè al final els materials avançats existeixen a tots els sectors econòmics, i precisament això és l’interessant. Tenir l’ull posat a tots els sectors econòmics es un factor d’innovació perquè ens interessem per les tecnologies i estratègies dels altres sectors i arribem a transportar-les. Això és un factor d’innovació segur i evident. Hem de ser molts.

Quin recorregut li augureu a l’associació? 

Li auguro el futur més gran per a estendre la idea de dir que un material o una tecnologia pot ser avançat. Hem de dinamitzar al màxim aquest concepte i anar més enllà en el contacte amb els altres clústers, que d’alguna manera estiguem presents a tots, perquè cada clúster té relació amb el material i la tecnologia associada, amb la qual cosa tenim un futur molt interessant quant a la relació interclúster i al creixement amb nombre d’empreses.